No hi ha cap gènere musical que s’escapi a l'experimentació amb la intel·ligència artificial. De totes les músiques possibles, el jazz és la més esquiva: l'energia dels instruments de vent és un repte per a les xarxes neuronals, el virtuosisme del qual fan gala els intèrprets de jazz tampoc és cosa fàcil per els algorismes, sense descomptar la naturalesa social i improvisatòria del jazz: les intel·ligències artificials encara no poden interpretar els gestos, mirades i altres interaccions amb els quals els músics de jazz es posen d'acord per a tocar.

Dins d'aquest context es troba un projecte de recerca anomenat "Jazz As Social Machine", una iniciativa de Alan Turing Institute liderada pel Dr. Thomas Irvine, on investiguen les interaccions socials que tenen lloc dins de la improvisació, així com la memòria històrica del jazz, que cada músic porta en sí i que encara no és transferible a la xarxa neuronal més complexa.